Moneda romana

Un sesterci d'Hadrià
Hispània Citerior

La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes).

Després d'anys de confusió, August va reformar el sistema monetari, de manera que en or es va emetre l'auri i en argent el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi, i en coure l'as, el semis i el quadrant.[1] El sistema va mantenir-se fins a la crisi econòmica del segle iii,[2] reduint-se el pes i qualitat dels metalls de les monedes, fins a eliminar-se semis i quadrants, i en temps de Caracal·la es va introduir l'antoninià, de valor dos denaris. Dioclecià va introduir una nova moneda en argent, l'argenteus i en bronze argentífer, el nummus.[3]

Les monedes (desaparegudes progressivament la lliura de coure i a l'as de bronze, limitades a les fraccions) eren el denari (d'argent) i el sesterci (d'argent i també en bronze). Un denari era equivalent a deu asos i a quatre sestercis. Un sesterci era equivalent a 2,5 asos i 0,25 denaris. La moneda efectiva era la d'argent amb una proporció de 0,84 de lliura, després modificada per alguns emperadors que van encunyar monedes amb un baix aliatge d'argent. Per als comptes fraccionaris existia la lliura d'argent que es descomponia en:

  • L'as greu (d'unes deu unces).
  • El semis (mig as).
  • El Trien (un terç d'as o quatre unces).
  • El quadren (un quart d'as o tres unces).

Havien desaparegut de la circulació el sextan (un sisè d'as o dues unces) i l'unça.

Cèsar va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulació, segons una relació determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i l'argent, apreciat segons el seu any. L'or tenia curs forçós en tot l'Imperi (Cèsar ho va imposar). El denari circulava en diverses províncies. Va fer encunyar una nova moneda d'or (l'aureus) de valor igual a vint-i-cinc denaris o cent sestercis d'argent. La moneda d'argent tenia curs legal i predominant en tot l'imperi. Les monedes de coure i bronze van persistir durant algun temps.

  1. Campo, Marta; Estrada-Rius, Albert; Clua i Mercadal, Maria. Guia Numismàtica. MNAC, 2004, p. 45. ISBN 8480431326. 
  2. Grierson, Philip. Byzantine Coinage (en anglès). Dumbarton Oaks, 1999, p. 1. ISBN 0884022749. 
  3. Campo, Marta; Estrada-Rius, Albert; Clua i Mercadal, Maria. Guia Numismàtica. MNAC, 2004, p. 46. ISBN 8480431326. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search